Corresponsal a Andorra TONI LÓPEZ |
 |
col·labora facebook, un amic |
|---|
Corresponsal a Andorra TONI LÓPEZ |
|
col·labora facebook, un amic |
|---|
portada, skí / muntanya / serveis hotelers / ecologia/ gent, i més... qui som i què fem
Hotels francesos: bon menjar, mal dormir Hem estat aquest hivern a diferents hotels francesos, del sud, dels Pirineus, i la veritat, hem menjat bé, però les habitacions deixen molt a desitjar. Cortinetes, catifetes, cretones, linòleum, moquetes... tot del segle XIX. El que per a França és un hotel de 3 estrelles, a Catalunya no passa d'1 estrella. Per això els catalans passen a esquiar i a menjar, però per dormir tornen a casa. Manel López, editor
|
|---|
Publi gratuïta Essències del Pirineu, una joia de la fitoteràpia a Castellbò Casa rústica prop d'Andorra: 4 hab i apartament independent 290.000 euros Apartament a Calafell: grans vistes 180.000 euros Recomanem visitar webs amigues La TV de Gràcia: Graciamon.cat
|
|---|
Llegendes
El Gall Negre (Solanell)
El Gall Negre és una cançó de principis del segle XX , que ens ha arribat per tradició oral i té el seu origen al poble de Solanell .
foto: Manel López
La lletra de la cançó és de l'Agustinet de Pallerols (Pere Cases i Julià), [1] un xollador d' ovelles que va crear la lletra arran d'un incident amb el capellà de Solanell Anton Vidal i Alegret (1874-1942), i la melodia que ja existia era un ritme de vals (compàs ternari). [2] La cançó va estar prohibida durant l'època franquista . [3] [2]
L'incident hauria tingut lloc davant de l'església de Solanell, mentre l'Agustinet i altres joves xolladors treballaven i feien gresca. El capellà s'hauria empipat pel soroll que feien mentre passava el rosari. [2]
Lletra i música
L'estudiantina ", de la Seu d'Urgell
El dia de Cinquagesme
a Solanell vàrem anar.
i un gall negre va sortir a la porta
que ens volia fer agafar.
Tornada:
Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,
si no voleu venir al rosari.
Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,
si al rosari no voleu venir.
I un gall negre va sortir a la porta,
mig en camisa, mig en camisa,
i un gall negre va sortir a la porta,
mig en camisa, que ens va dir:
Si no voleu marxar,
espereu-vos-hi una miqueta,
si no voleu marxar la justícia
us hi en traurà.
I un.....
(Tornada)
Nosaltres teníem raó,
vàrem fer una gran resistència,
nosaltres teníem raó
però el capellà tenia un bastó.
I un... (font: wikipedia)
Els Minairons
Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de Catalunya al País Basc . [
A les Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels manairons. Prop de la planúria de Taüs hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc.
A la foto veiem una gran obra d'aquests sers: el Cadí.
(foto: Manel López)
A la Seu d'Urgell dins del marc "el Mòn Màgic de les Muntanyes " durant les festes de Nadal, els Minairons en són els principals protagonistes i són els responsables d'organitzar el Tió de la Freita (o el CagaTió ).
Aquests éssers són presents en la mitologia de l' Alta Ribagorça , el Pallars , l' Alt Urgell , Andorra i al País Basc .
Els minairons neixen de l' herba menaironera , anomenada també herba de Sant Joan , ja que floreix i grana la nit del Solstici d'Estiu . Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan . Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.
Llegenda
La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o un canut d'agulles i que quan hom el destapa surten exigint "què farem? què direm?". Moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.
Un bon grapat d'hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasió, amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàrdia d'Ares.
Referències
? « Una ruta de conte, les terres dels Minairons ». femturisme.cat. [Consulta: 24/2/2012].
Enllaços externs
Sobre els minairons - www.xtec.cat
Sobre els martinets - www.xtec.cat
